Gestionar l'estrès a la universitat
La universitat pot ser un capítol emocionant ple de noves experiències, reptes i oportunitats tant per al creixement personal com acadèmic. Tanmateix, també pot ser un moment d'augment de la pressió i l'estrès. Reconèixer i gestionar l'estrès a la universitat és crucial per mantenir el nostre benestar. Aquest article explora l'estrès i les perspectives dels estudiants sobre com gestionar-lo.
Què és l'estrès?
L'estrès és la resposta natural del nostre cos a situacions difícils o perilloses. Quan ens estressem, el nostre cos allibera hormones (com l'adrenalina) que ens preparen per a una resposta de lluita, fugida o bloqueig. La resposta de "lluita" prepara el nostre cos per a la confrontació, ja que augmenta la freqüència cardíaca i augmenta l'alerta. La resposta de "fugida" ens prepara per escapar dirigint la nostra energia cap al moviment i augmentant la percepció sensorial. I la nostra resposta de "bloqueig" ens fa fer una pausa, donant-nos temps per avaluar una situació abans d'actuar.
No obstant això, de vegades, els nostres cossos no poden distingir entre alguna cosa perillosa, com ara un cotxe que ve de cara quan creuem el carrer, i alguna cosa que no ens posarà en perill físic, com ara una data límit per a una tasca. I, per tant, ambdues coses desencadenen la nostra resposta a l'estrès.
Com afrontar l'estrès
A continuació, trobareu alguns consells d'estudiants actuals i antics sobre com reconeixen i gestionen l'estrès a la universitat.
*Els noms s'han canviat per protegir l'anonimat.
Com va gestionar la Zavia l'estrès al voltant dels terminis:
«Quan tenia una data límit a tocar, sobretot una en què havia deixat les coses per a l'últim minut, m'estressava molt. Durant el meu primer any, em quedava despert tota la nit de la setmana anterior a presentar un assaig, utilitzant cafè i begudes energètiques per mantenir-me despert. Realment no ho sentia durant aquella setmana, però les setmanes següents em sentia cansat, atordit i sense energia per fer gaire cosa. A partir del meu segon any, vaig intentar dividir les tasques en parts petites i establir-me mini-dates límit. Això em va evitar deixar les coses per a l'últim minut i va reduir el meu estrès.»
Com els amics de la Sajra van evitar que s'aïllés quan estava estressada:
«Tinc el costum de tancar-me en mi mateix quan estic estressat. Veig altres persones al meu voltant que surten i s'ho passen bé i de vegades penso que sóc l'únic que se sent així. Puc passar molt de temps estudiant i descuidar coses com dormir, menjar i socialitzar. Trobo que parlar de com em sento pot ajudar molt. He dit als meus amics que quan em sento aclaparat, no sé com parlar-ne ni involucrar-me en les coses que fan. Ara solen venir a veure'm si estic callat i m'animen a sortir de casa i fer alguna cosa que no estigui relacionada amb la meva feina de la universitat.»
Com va aprendre en Mateu a prendre's un moment per fer un pas enrere:
«De vegades necessito posar una mica de distància entre mi i allò que em causa estrès. Quan intento acabar una tasca i em trobo mirant-la fixament, vaig a fer una altra cosa. Ja sigui anar a fer una volta en cotxe, mirar la televisió o sortir amb els meus amics, trobo que ajuda oblidar-me'n durant unes hores. No sempre fa que l'estrès desaparegui, però evita que empitjori.»
Com va aprendre l'Ella a reconèixer el seu estrès:
«Sé que em sento estressada quan començo a tenir mal de panxa. Agafo l'estómac, ajupo les espatlles i, en general, noto força tensió al cos. També em costa relaxar-me i em costa molt dormir. Trobo que les tècniques de mindfulness com la relaxació muscular progressiva o un escaneig corporal* em poden ajudar a reconèixer on és la tensió al meu cos i alliberar-la.»
*La relaxació muscular progressiva és una tècnica per alleujar l'estrès que consisteix a tensar i relaxar els grups musculars, un per un, seguint un patró específic. Un escaneig corporal és una tècnica de mindfulness que consisteix a centrar l'atenció en diferents parts del cos.
___________________________________
Reconèixer i gestionar l'estrès a la universitat és una habilitat important que afavoreix el nostre benestar general. Si aprenem a reconèixer quan ens sentim estressats i utilitzem mecanismes d'afrontament positius, podem afrontar millor els reptes de la vida universitària.